AGROPOÈTICA

​

Atendre el so ancestral i primigeni de la terra. Atendre el so ancestral i primigeni de l’einam que treballa aquesta terra. Atendre el so ancestral i primigeni de les mans que mouen l’einam que treballa aquesta terra. Escoltar i sentir el moviment de la màquina, i moure’ns maquinalment essent humans. Escoltar i sentir el moviment cíclic de la natura, i moure’ns harmònicament, malgrat els dubtes.

Sargir amb els cossos i les veus i les notes el traç del gest que fa el fum de la màquina. El traç-cicatriu sobre la terra llaurada. I esperar-ne el fruit.

Establir la sintaxi dels sons i dels moviments de la terra, dels homes i les màquines que treballen la terra, i establir la sintaxi de les formes i de les olors dels fruits que donen aquesta terra.

I sobre aquesta sintaxi buscar l’esbós d’una semàntica mínima, d’una quasiparaula, d’un microgest, d’una obertura musical, d’un sentit primer-primer en un acte únic i irrepetible.

​